El passat dia 26 de març de 2021 es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, l’anunci de l’aprovació inicial del projecte “Estudi de naturalització de la zona d’esbarjo del CEIP J.J. Ràfols”, exposant-lo a informació pública pel termini de trenta dies.
Des del grup municipal de Junts Per Torrealvit i dins el termini establert a l’efecte, efectctuem les al·legacions següents:
PRIMERA.- El passat dia 1 de març de 2021, el Ple de l’Ajuntament de Torrelavit, va aprovar inicialment el projecte anomenat “Estudi de naturalització de la zona d’esbarjo del CEIP J.J. Ràfols”, redactat pels arquitectes Iñaki Ozcáriz i Kathy Lindstrom, amb un pressupost per contracte de 84.650,92 €.
Els objectius del projecte són:
“1.- Dissenyar les actuacions necessàries per crear espais d’ombra ja que actualment és deficitari i en el futur serà un problema greu.
2.- Creació d’elements associats a la natura per estimular la creativitat.
3.- Ajudar a augmentar el nivell de sostenibilitat del pati dins de la lluita contra el canvi climàtic”.
Així les coses, el projecte preveu les següents actuacions amb el següent pressupost d’execució material:
- Instal·lació de reg……………………………6.505,64 €.
- Completar arbrat nou………………………. 688,97 €.
- Túnel Viu……………………………………….2.111,93 €.
- Pèrgoles………………………………………..14.772,70 €.
- Cabana Verda………………………………..11.488,83 €.
- Para pilotes…………………………………… 4.570,94 €.
- Aula Exterior…………………………………..9.079,82 €.
- Jardí de la Pluja……………………………….4.235,61 €.
- Grups didàctics amb taula…………………2.685,00 €.
SEGONA.- Com a qüestió prèvia a les al·legacions que tot seguit s’exposaran Junts per Torrelavit vol manifestar que sempre ha cregut i creu en una escola pública de qualitat on els nens i nenes puguin desenvolupar-se com a persones i amb les millors instal·lacions per a la consecució de dita finalitat.
No obstant l’anterior, el projecte aprovat inicialment no s’ajusta a la realitat del municipi, de l’equipament, no respecta el patrimoni històric i arquitectònic i ignora els costos de manteniment que suposarà, tal i com s’acreditarà a continuació.
TERCERA.- LA REALITAT RURAL DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT.
Certament, Torrelavit és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès de la demarcació provincial de Barcelona. Té una extensió territorial de 23,68 km2 i limita al nord amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera, al sud amb el Pla del Penedès i Font-Rubí, a l’est amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats i a l’oest amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Forma part de la depressió prelitoral situada entre el massís del Garraf i la serralada prelitoral compresa entre Montserrat i el mar. El terreny és ondulat pels contraforts de la serra de Mediona, pel mig de la qual travessa l’artèria fluvial més important del terme, el riu Riudebitlles.
El seu caràcter totalment rural queda acreditat amb els usos actuals del sòl que estant distribuïts de la següent manera:
- ús forestal amb una superfície de 887,40 Ha (37,50%)
- ús agrícola amb una superfície de 1.415,80 Ha (59,80%)
- ús urbà amb una superfície de 48,60 Ha (2,10%)
- ús de comunicacions amb una superfície de 15,60 Ha. (0,70%)
És a dir, el 97,30 % del sòl del municipi està destinat a ús rural.
Paral·lelament, l’escola es troba en un entorn ple de vinya, camps de cereals i bosc. Així les coses, a menys de 400 metres es troba el Parc de les Pubilles, un entorn natural limítrof amb el riu Riudebitlles; a 170 metres es troba l’accés al camí del riu, que segueix el Riudebitlles amb bosc de ribera i a uns 260 metres ens trobem les vinyes i boscos.
Així les coses, i atenent l’anterior, podem concloure que l’escola J.J. Ràfols no es troba davant d’un entorn dur com ho pot ser una escola de ciutat motiu pel qual seria qüestionable la introducció intensiva de planta autòctona i variada en aquest recinte emblemàtic.
QUARTA.- LA REALITAT DE L’EQUIPAMENT J.J. RÀFOLS
La parcel·la on actua el projecte de naturalització està qualificada urbanísticament com a dotacions i equipaments comunitaris i és on està ubicat l’edifici municipal destinat a escola pública on s’hi imparteixen els estudis d’infantil i primària. Actualment, l’escola J.J. Ràfols té ( diria 118…no estic segur) alumnes amb edats que van des dels 4 als 12 anys.
Aquest fet no és baladí, atès que el projecte aprovat inicialment es basa en el desenvolupament d’elements vegetals, que necessiten un temps necessari de creixement i consolidació, que es preveu entre 3 i 5 anys, segons opinió de tècnic expert en la matèria. Per tant, fer conviure el creixement de la plantació amb el desenvolupament diari dels alumnes és incompatible, a no ser, que s’impedeixi l’accés a les plantacions pel temps necessari de creixement.
Aquesta incompatibilitat s’accentua, per quan no podem oblidar que aquest equipament s’utilitza per altres activitats com poden ser activitats extraescolars, casal d’estiu i de setembre, actes culturals i lúdics organitzats per l’Ajuntament etc.
En aquest sentit, només cal veure l’estat actual de dues de les zones enjardinades del pati de l’escola:
Per altra banda, sorprèn que sent uns dels objectius del projecte la creació d’espais d’ombres, no es prevegi res en la pista esportiva, quan és un dels elements que més s’utilitza tant en el si de l’escola pública com amb la resta d’activitats que s’hi desenvolupen.
CINQUENA.- AFECTACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC ARQUITECTÒNIC.
El projecte reconeix que “l’edifici escolar té una significativa importància patrimonial pel valor històric i arquitectònic, pel seu bon estat de manteniment i per la importància de l’arquitecte que va fer el disseny considerat un dels més influents artistes del noucentisme català”.
Si bé és cert, que actualment no està redactat el Catàleg de Béns a Protegir, no és menys cert que les normes subsidiàries de planejament, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 3 de novembre de 1993 i publicades al DOGC de data 7 de gener de 1994, així com el seu Text refós, aprovat el 16 de novembre de 2005 i publicat al DOGC de data 24 de març de 2006, contemplin un capítol destinat a les proteccions (Capítol VII), concretament, a la protecció del patrimoni arquitectònic i històric i del seu entorn (articles 211 i següents) i pel que es determina que les Normes Subsidiàries estableixen un pre-catàleg per tal de protegir el Patrimoni Arquitectònic de Torrelavit a partir del moment de l’aprovació inicial.
Tal com indica l’apartat segon de l’article 212 de les NNSS “la inclusió d’una finca en la relació de pre-catàleg significa una especial protecció de l’edificació existent, una previsió d’acurada revisió per part de l’Ajuntament de tots aquells permisos d’obres que se sol·licitin en aquella finca, paratge o entorn, i la facultat municipal de rebutjar tots aquells projectes que, al seu criteri, signifiquin una degradació de l’ambient, l’entorn o de les característiques històriques i artístiques de la finca concreta”.
En aquest sentit, podem observar com les NNSS estableixen en el plànol d’ordenació D-5 la protecció del Grup Escolar i el seu entorn i contenen la corresponent fitxa emesa pel Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per si l’anterior no fos suficient, importa notar que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Torrelavit, aprovat inicialment, estableix com a sòl d’interès especial els elements d’obra civil, entre d’altres, que pel seu valor arquitectònic, històric, ambiental i paisatgístic són susceptibles de formar part del Catàleg de patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic i/o del Catàleg de masies i cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable.
En aquest sentit, l’article 291 de les Normes Urbanístiques del POUM en tramitació, estableix en el seu primer apartat:
“Es fixa com a criteri general d’actuació el manteniment del bé a preservar en el seu estat actual, sense que es pugui alterar, malmetre, destruir o perdre. S’admeten exclusivament les accions de consolidació, reparació, instal·lació i desbrossament, d’acord amb les definicions contingudes en l’Annex I”.
Al mateix temps, l’annex 1 estableix la relació d’edificis i obres civils en sòl urbà amb valor arquitectònic, històric, paisatgístic o ambiental, juntament amb la seva fitxa normativa que estableix la categoria de protecció per a cada element bàsic dels edificis principals i les obres civils, entre els quals hi ha el Grup Escolar (fitxa b.2), la protecció del qual és la següent:
En definitiva, es podrà discutir si jurídicament l’edifici està protegit o no, però el que és indiscutible és la voluntat dels planificadors tant de les Normes Subsidiàries de Planejament com del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de la necessitat de la seva protecció. En aquest sentit doncs, la previsió de la instal·lació de les pèrgoles davant la façana d’aquest edifici no respecta aquesta protecció a més de denotar una manca de sensibilitat respecte del patrimoni del municipi.
SISENA.- MANCA DE PREVISIÓ DELS TREBALLS DE MANTENIMENT DEL PATI.
Una de les qüestions fonamentals en la redacció del projectes és la previsió dels costos de manteniment que implicaran a partir de la seva execució. En aquest sentit, trobem a faltar aquest aspecte en el present projecte. L’única previsió contemplada és el sistema de reg però que en tot cas, es deixarà d’utilitzar una vegada estigui establerta la plantació, havent-se d’utilitzar únicament en èpoques de sequera.
La qüestió no obstant té la seva importància ja que tota vegada és molt probable que els treballs de manteniment els haurà d’assumir la brigada municipal de l’Ajuntament que ja de per si està sobre saturada o bé, substituir-los amb la contractació d’un servei extern.
És per aquest motiu, que crèiem totalment necessària la incorporació en el projecte o en el propi expedient, el document que contempli el manteniment integral que s’haurà de donar a tota la plantació, més quan es tracta d’una actuació en constant creixement que necessitarà inexorablement gestionar-se al llarg de tota la seva vida.
SETENA.- REPLANTEJAMENT DEL PROJECTE DE NATURALITZACIÓ.
Tenint en compte tot el que s’ha exposat fins al moment, entenem que procedeix el replanteig del Projecte de naturalització del pati de l’escola J.J. Ràfols, en els següents punts:
- Substituir la vegetació de les instal·lacions previstes (túnel viu, para-pilotes, cabana) per elements d’altres materials fixos o mòbils com podrien ser la fusta, ferro, canyissos, vímets, lones, troncs, graves de diferents textures i colors, etc…, en definitiva materials més resistents al trepig i cops propis dels jocs dels nens i nenes de l’escola a més dels que puguin succeir en la resta d’activitats que s’hi desenvolupen, amb el que s’aconseguiria la viabilitat del projecte i es mantindria l’aspecte creatiu desitjat.
A tall d’exemple:
- Incrementar la plantació de nou arbrat, actualment es preveu la plantació de 5 arbres, situant-lo en el perímetre de la pista poliesportiva, per tal d’aconseguir ombra en el lloc on més es necessita. La plantació hauria de ser amb arbrat gran –és a dir, amb arbres més grans dels que es puguin trobar al viver per tal de reduir el temps per assolir l’ombra buscada- i amb fulla caduca. Els lledoners proposats en l’estudi són una bona solució tot i que se’n podrien afegir d’altres com freixes, roures, til·lers, per exemple.
- Substituir la instal·lació de les pèrgoles per la instal·lació d’un bon aïllament en les finestres de la façana de l’edifici (cortines i tancaments) el que suposaria una autèntica inversió en eficiència energètica i de lluita contra el canvi climàtic, doncs, contribuiria a disminuir la utilització de gas natural i en última instància, la reducció d’emissions en CO2.
- El replanteig del projecte en aquests punts ajudaria a reduir els treballs de manteniment de la zona.
VUITENA.- REALITZACIÓ D’UNA CONSULTA CIUTADANA.
Finalment, i atenent tot el que s’ha exposat anteriorment, amb els pros i els contres del projecte aprovat inicialment, i tenint en compte que l’edifici de l’escola municipal J.J. Ràfols i el seu entorn, d’una part, és un dels béns històrics heretats pel nostre municipi i de l’altra, és un dels espais més utilitzats per tots els torrelavitencs i torrelavitenques que justifica la consulta ciutadana sobre l’esmentat projecte.
En primer lloc, perquè tothom conegui el seu contingut íntegrament i pugui valorar la conveniència i viabilitat de la seva execució i repercussió en les diferents activitats que s’hi desenvolupen.
En segon lloc, i atès el seu valor històric i sentimental –la gran majoria dels nostres veïns i veïnes han sigut part d’aquesta escola i el seu entorn- tenen el dret de poder decidir el futur d’aquest patrimoni públic.
Finalment, i atenent la sensibilitat i el civisme que s’haurà de tenir si el projecte es tira endavant com està previst, per aconseguir l’apoderament de tot el poble per assegurar-ne la seva viabilitat al llarg del temps.
Per tot això,
DEMANEM que es tingui per presentat aquest escrit, per efectuades les al·legacions que s’hi contenen i previs els tràmits oportuns, se n’acordi la seva estimació.
PRIMER ATRESSÍ DEMANEM que s’acordi demanar als redactors del projecte de naturalització del pati del CEIP J.J. Ràfols un estudi/informe que descrigui els treballs de manteniment que necessitarà el projecte una vegada executat, donant-nos trasllat del mateix en el moment que sigui emès.
SEGON ATRESSÍ DEMANEM que s’acordi la realització d’una consulta popular a tot el municipi per tal de validar l’execució del projecte de constant referència pels motius exposats en l’al·legació vuitena.